O despertem o caurem en l’oblit: tothom a la vaga educativa del 9 de maig

Vivim en una situació que ningú fa uns 10 anys anava a pronosticar, una situació de crisi de valors, crisi econòmica o dit d’altra manera, una estafa a gran escala, que està portant a milers i milers de persones de qualsevol sector de la societat a uns punts de pobresa extrema, una crisi política que fa que caiga dia a dia l’actual règim polític, nascut de la transició democràtica de l’any 1978 i que no dóna resposta a les necessitats de la societat, i uns dirigents polítics més preocupats de com no caure que de solventar el patiment de la ciutadania.

Mentre tot açò ocurreix, on està la joventut? On està el nostre futur? Que serà de nosaltres si continuem en aquesta crisi estructural? Per on hem de caminar? Des de xicotets, ens han recordat que hem d’arribar a ser competitius, els millors en el camp del coneixement, trobar una feina per tindre una autonomia econòmica adequada per a així poder formar una família, en definitiva, construir les nostres vides com van fer els nostres pares i mares. Ara bé, amb l’actual situació, els joves vivim en una precarietat social i econòmica, herència rebuda pels dos grans partits polítics que des de nens hem vist com es barallaven als mitjans de comunicació i que mai hem arribat a entendre del tot, si de veritat eren funcionals o no les seues accions i debats. En l’actualitat, hem pogut comprovar que no, ens han venut aquell relat d’Alicia al país de les Meravelles  que no existeix i que  no existirà mai.

Els partits tradicionals, un remix dels partits de la Restauració Borbònica del segle XIX, han donat la volta a la llegenda de Robin Hood, que robava als rics i ho repartia als pobres, i hem vist com han participat amb la banda d’Alí Babà i els quaranta lladres per perpetuar-se al poders ells mateixos i als seus “amiguets” de l’ànima com Emilio Botín o Rodrigo Rato.

A l’àmbit educatiu i, sobretot a l’universitari, podem dir que hem sigut testimonis de la destrucció d’aquest sector; un sector tan essencial per una estructura social; i una destrucció produïda per les polítiques del Partit Popular. L’augment de les taxes universitàries de forma regressiva, sense tindre en compte la capacitat econòmica de cada estudiant, l’augment dels requisits a l’hora d’obtindre ajudes econòmiques per fer front a les despeses dels estudis, o el desmantellament de l’educació pública en benefici del sector privat, una reforma laboral feta a la mida de les grans empreses, eixes que integren la banda dels 40 lladres de l’Ibex 35, que damunt són beneficiades gràcies a una amnistia fiscal, creada pel Ministre Cristóbal Montoro interpretant la fada Madrina de Luis Bárcenas del conte de La Ventafocs amb la finalitat de fer-li un tratge per al seu ball amb els corruptes evandint les seues obligacions tributàries.

Estes són les grans mesures del Partit Popular per a pal·liar els efectes de la crisis econòmica als i les universitàries. Front a això, hem de dir prou i lluitar democràticament pel nostre futur. És hora d’eixir al carrer i participar a la vaga general estudiantil del 9 de maig, deixar de ser per un dia com la “Bella dorment” i despertar per lluitar pel nostre futur. Ja és hora de construir la nostra història i que no ens la imposen, per tant, eixim al carrer i demanem un futur digne per nosaltres.

Fernando Núñez és secretari de Sectorials de Compromís per Xàbia i coordinador de Moviments Socials i Estudiantils de Joves amb Iniciativa.
Arxivat en: Comarcal, Cultura i Educació, General, Local, Moviments Socials, Nacional, Temes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *