El número 4 de la llista de Compromís per Xàbia es presenta després d’anys de militància social i cultural. Arnau Castell Alemany ens comenta les seues inquietuds i les mesures que considera més importants prendre des de l’Ajuntament de Xàbia.
Què et porta a participar en política local?
És cert que és la primera volta que participe d’una llista electoral, però crec que la política és més que això: és implicació i voluntat de tornar al teu poble tot el que t’ha donat. I això a Xàbia ho fem a molts àmbits: a les entitats culturals i esportives, en la meua vocació com a ensenyant o en el coneixement i defensa de l’entorn natural. En este sentit sent que porte tota la vida en política i presentar-me a les primàries de Compromís només ha sigut una passa més, segurament una conseqüència lògica dels meus compromisos en altres facetes de la vida. I assumisc el repte amb el cap ben alt.
Què creus que aportes al projecte de Compromís?
La meua visió política deriva en bona mesura de la meua experiència personal. Una d’elles segurament té a veure amb tindre dos pobles: tinc profundes arrels familiars a Alpatró, a la Vall de Gallinera, i conec de primera mà el drama del despoblament dels pobles menuts des de molt abans que es posara de moda a les televisions. La Marina Alta, lluny de ser el destí d’anunci que els agradaria a alguns, hem perdut població l’última dècada, i no només tenim pobles menuts en risc de desaparèixer sinó que estem cada volta més envellits perquè obliguem els nostres jóvens a emigrar, a les grans ciutats o a l’estranger, si volen una faena i una vida digna.
Jo mateix he sigut emigrant al Regne Unit i ara mateix faig de professor errant per Catalunya per guanyar-me el sou. Crec que puc aportar la visió d’una generació a qui no ens han regalat res i que exigim, com a mínim, les mateixes oportunitats que van tenir els nostres pares: accés a una casa, una faena ben pagada… vull tornar a viure a Xàbia i ara mateix es fa complicat. No podem tindre un govern que es limite a re-asfaltar carrers i fer concerts per a turistes mentre la nostra gent emigra. Hem de ser capaços de pensar a futur, planificar i actuar pensant en les pròximes generacions.
En quins aspectes veus prioritari actuar?
Crec en allò de “pensar globalment i actuar localment” i estic convençut que el canvi climàtic és ara mateix la principal urgència que afrontem. I aquesta revolució ecològica que hem de viure si o si és una oportunitat per viure millor i construir futur a Xàbia: és el millor posicionament que podem tindre com a poble. Necessitem un Pla Estratègic per una Xàbia Verda.
S’ha de transformar la mobilitat, cap a un poble sostenible i amb cada volta menys cotxes. Necessitem més línies d’autobús, carrils bici, punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i un sistema públic de bicicletes elèctriques de lloguer, com hi ha a Madrid o Barcelona.
Hem de repensar la ciutat, i tornar a la ciutat mediterrània compacta: cases i finques no molt altes amb comerços a la planta baixa; places i espai públic pensats per a la gent i no per als cotxes. No més promocions immobiliàries amb centenars de xalets per a uns pocs en zones verges. Que els xiquets del futur cresquen en un poble habitable i pensat per a ells.
Cal que pensar en els espais naturals i agraris com a part integral del terme: posar en valor les sendes i les rutes i els espais protegits com una xarxa coherent al costat de la de carril bici. I també necessitem transicions amables i continues en forma de parcs accessibles entre la ciutat i l’espai protegit i agrari: a la vora de la mar, del riu Gorgos, del Montgó, el Tossal Gros, el Pla… conèixer el territori i fer-lo accessible és la millor manera de protegir-lo.
Trebllem en la linea completar el cicle integral de l’aigua fent possible que les aigües de la depuradora EPSAR siguen aptes per al reg i fer-les servir per a la dinamització agrària al Pla i a les Valls. L’agricultura de proximitat i l’agrotransformació industrial són sectors de futur en un món que cada vegada valora més l’alimentació sostenible.
Per això necessitem un pla ambiciós d’energies renovables, començant pels edificis municipals i amb especial èmfasi en les plantes dessaladora i depuradora. De la mà d’altres pobles de la Marina Alta, de la Generalitat i del govern de l’Estat hem de pensar en una Xarxa Pública d’Empreses d’Energia Verda, segons el model que ja existeix a Barcelona. Donem als nostres veïns energia neta i més barata, contra l’oligopoli de les elèctriques de l’IBEX.
També haurem de repensar la contracta de recollida de fems. Mentre no puguem fer-la pública 100% ens cal una contracta que funcione en recollida porta a porta almenys en els centres urbans, tal i com s’ha fet a Orba el govern de Compromís, multiplicant per quatre l’índex de reciclatge. Acabem amb el model dels macroabocadors.
Per últim, ens cal un parc d’habitatge públic, pensant en la gent jove i els sectors més necessitats, i una part important d’ell s’ha de fer mitjançant rehabilitació. Al poble i al Casc Antic especialment tenim moltes cases velles sense ús. La rehabilitació i l’eficiència energètica són aspectes clau, i per a tal fi ens cal una Regidoria de Fons Europeus per recabar fons de la UE tal i com es fa a Altea, amb alcaldia de Compromís.
I per acabar, què demanes a les teues veïnes i veïns?
Demane que ens facen un vot de confiança. Hem fet un pas avant perquè creiem que Xàbia necessita un govern valent, que no es resigne i elabore pressupostos tots els anys, i que siguen cada any més socials i amb noves propostes; un govern que acabe els grans projectes pendents de fa molts anys -la piscina, l’auditori, el polígon de les Catarroges- i puga pensar en alguns de nous. Perquè ens fa falta a Xàbia un Pacte del Botànic: valent, ecologista i dialogant, sense imposicions ni majories absolutes. El diumenge que ve està a les vostres mans omplir les urnes de somriures.
